En el moment en que els estats van ser constituïts com a corporacions privades es van haver de registrar en un registre de corporacions. Aquest registre és el registre de la SEC dels Estats Units, és a dir, La Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units (en anglès Securities and Exchange Commission o SEC). Una una agència federal dels Estats Units que té la responsabilitat principal de fer complir les lleis federals dels valors i regular la indústria dels valors, les borses de valors, els mercats d'opcions i altres mercats de valors electrònics.
El concepte registre prové de "regis", que vol dir "domini" o "regència". El registre, per tant, és un sistema de control. Quan registrem un contracte o una corporació la posem sota control de qui regula el registre. Per exemple, quan ens comprem un cotxe, encara que el comprem a un amic, l'estat ens exigeix que el registrem i volem que ens permeti poder fer-lo circular. En realitat, això tampoc é cert. Però tothom pensa que és una obligació ineludible. El cas és que quan el registrem, comencem a pagar un impost per aquest vehicle. Però, si el cotxe és nostre, perquè hem de pagar un impost a l'estat? Doncs perquè en registrar-lo hem cedit la propietat del vehicle que acabem de comprar a qui regeix el registre. I també hem cedit la jurisdicció, de tal manera que el regulador del registre és qui ens diu quan i com podem utilitzar el vehicle.
De la mateixa manera, els estats nacionals, en registrar-se a la SEC dels Estats Units, entren en un estatus legal diferent, atès que passen a ser reconeguts com a corporacions privades.
És per aquest motiu que tots els òrgans oficials que formen part dels governs dels estats han de tenir un número DUNS.
El número DUNS o D-U-N-S (de l'anglès Data Universal Numbering System o Sistema Universal de Numeració de Dades) pertany a un sistema desenvolupat i regulat per Dun & Bradstreet (D&B) que assigna un identificador numèric únic per a cada entitat de negoci (societat, consorci, etc.).
Va ser introduït el 1963 per donar suport als informes de crèdit de D&B, aconseguint després una acceptació global que l'ha convertit en un estàndard. Entre els usuaris s'inclou la Comissió Europea, l'Organització de les Nacions Unides, governs i empreses multinacionals. És reconegut, recomanat i/o requerit per més de 50 associacions globals de la indústria i del comerç. La base de dades DUNS té més de 100 milions de registres d'empreses de tot el món.
El número DUNS és assignat a tota empresa privada. I, si ens fixem, tots els ministeris, de la mateixa manera que tots els ajuntaments dels països tenen el seu corresponent número DUNS, fet que demostra que són empreses privades. Per tant, aquests organismes no són estaments públics. Són corporacions privades. Això implica que no estan regulats pel dret constitucional que els ciutadans hem escollit i al qual deleguem la sobirania, tal com seria lógic en uns estaments públics. No. Qui regula els governs i les administracions "públiques" ja no són les Constitucions nacionals, sino l'órgan regulador del registre.
Ala SEC hi ha registrats 195 estats. Pràcticament hi són tots els estats del món. I el mecanisme que regula als estats nacionals, ara corporacions, inscrits a la SEC dels EE.UU és el codi UCC (Uniform Commercial Code).
En el dret empresarial nord-americà , l' Uniform Commercial Code o UCC és una llei model que té com a objectiu normalitzar la llei de vendes i la llei de transaccions comercials entre els cinquanta estats dels Estats Units. El moviment de normalització ha assolit en bona part els seus objectius, ja que els estats americans l'han adoptat en la seva totalitat.
Com veiem, l'UCC és un codi intern dels Estats Units. Tanmateix, no només s'aplica als estats propis dels Estats Units, sinó també a totes les corporacions registrades a la SEC dels EEUU.
Perquè es va crear? Per resoldre els problemes que hi havia entre les empreses, però sense haver de passar per les instàncies judicials. Amb aquest codi comercial, que té molt a veure amb el dret canònic de l'església, que també és la base del dret positiu, es regula, en darrera instància, a totes les corporacions del món, estats inclosos.
Hi ha dues seus que controlen l'UCC:
· Washington DC: que controla l'UCC
· La City de Londres: que controla l'UCC1
Com que arran de la OPPT molts homes vius i sobirans han començat a utilitzar la UCC contra les elits, aquestes l'han deixat una mica de banda i han començat a utilitzar l'UCC1. Cal tenir en compte que la UCC i la UCC1 són pràcticament dos codis clonats, però canvia la seu des d'on es regulen.
Quan dues corporacions privades (o el que és el mateix, dos estats) tenen un conflicte, per evitar les instàncies judicials, que estan sotmeses a Constitucions i lleis internes dels estats, apliquen el codi UCC superior.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada